És una arrel artificial de titani (material biocompatible) que es col·loca als maxil·lars i permet reemplaçar de manera estètica i natural la peça dental perduda. Es poden col·locar un o més implants dentals a l’os maxil·lar, cosa que facilita la construcció de pròtesis fixes. Quan la manca de peces és total es fan de dues a vuit fixacions (implants) per tenir més estabilitat i es col·loca la pròtesi fixa sobre els implants dentals, que permeten rehabilitar tota la boca amb dents noves. L’ús d’aquesta tècnica quirúrgica moderna permet al pacient que ha patit una pèrdua dental una recuperació plena de la funció masticatòria i de l’estètica bucal.

Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits (periodonci) que envolten i subjecten les dents als maxil·lars. Són malalties de caire inflamatori i de causa infecciosa (causades per bacteris), que segons el grau d’afectació anomenem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta el periodonci superficial (la geniva) i no els teixits que subjecten la dent. Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds es destrueix l’os i el lligament periodontal, que són els teixits que suporten i subjecten les dents. A aquest grau d’afectació l’anomenem periodontitis. Hi ha diverses fases de periodontitis, des de les inicials fins a les més avançades. Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent, i amb això, el seu allotjament i la pèrdua. Per aquest motiu és important detectar la periodontitis i tractar-la als estadis més inicials.

L’ortodòncia és una branca de l’odontologia que s’especialitza en el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les irregularitats dentofacials o mala oclusió (mala mossegada). Busca la perfecta col·locació de les dents, amb els beneficis estètics i de salut que això comporta, així com la coordinació correcta dels maxil·lars, que aconseguirà l’harmonia facial. Dents sanes que funcionen bé i una cara equilibrada que agrada aquell que la contempla repercuteixen en l’autoestima del pacient i en la seva acceptació social.

El càncer de boca és un terme general en medicina per a qualsevol creixement maligne localitzat a la boca. Pot aparèixer com una lesió primària del propi teixit de la cavitat oral, o per metàstasi d’un lloc distant, o bé per extensió d’estructures anatòmiques veïnes, com ara la cavitat nasal o el si maxil·lar. El càncer que apareix a la cavitat bucal pot tenir diverses varietats. La forma més comuna de càncer de boca és el carcinoma de cèl·lules escamoses, que s’origina als teixits que delimiten la boca i els llavis. El càncer de boca acostuma a estar localitzat al teixit dels llavis o la llengua, tot i que pot aparèixer al terra de la boca, al revestiment de les galtes, a les genives o al paladar o sostre de la boca. Sota un microscopi, la majoria de càncers que es desenvolupen a la boca tenen característiques similars i s’anomenen de forma conjunta carcinoma de cèl·lules escamoses. Són de caire maligne i tendeixen a escampar-se amb molta rapidesa.