FONT: http://www.webconsultas.com
L’erupció de la dentició temporal no sol implicar molta simptomatologia. Sí és normal que aparegui una lleugera inflor i enrogiment en les genives. Aquests símptomes precedeixen a una lleugera isquemia (disminució del reg sanguini) en el punt en el qual la dent s’obre pas a través de la geniva. Pot ser que el nen presenti una mica de febre a causa de la inflamació, així com dolor, que s’alleuja amb la pressió. També es produirà un augment en la secreció de saliva, i el bebè bavejarà i intentarà mossegar les coses que estiguin al seu abast.
Els nadons poden mostrar-se intranquils i irritables durant dies o setmanes, amb episodis de plor, i canvis en les seves pautes de somni i alimentació.
A continuació s’indiquen alguns consells per pal·liar una mica aquests símptomes:
– Els pares poden fregar amb un dit prèviament mullat en aigua la geniva del nen amb suavitat.
-També són molt útils els mossegadors, especialment aquells que contenen líquid, perquè així es poden refredar abans d’aplicar-los a la geniva, comprovant sempre que el mossegador no perdi líquid.
– Cal tenir paciència i demostrar molt afecte al nen, ja que està patint i per aquesta raó potser estigui més inquiet o impertinent de l’habitual.
– Recordi que la higiene bucal comença abans de l’aparició de les dents de llet. Netegi les genives del nadó tots els dies amb una gasa neta i humida. Quan surtin les primeres dents, raspalli’ls suaument amb un raspall de dents especial per a nadons, solament amb aigua (sense dentifrici).
No Comments